Convent i casa d'Ancosa
Convent cedit pels comtes de Barcelona als monjos cistercencs de Valldaura que s’hi van instal·lar l’any 1155. Poc després, per manca d’aigua, van traslladar-se a Santes Creus. Fou explotat com a granja depenent del reial monestir de Santes Creus. Les runes d’aquest monestir són properes a la gran masia d’Ancosa, on destaca el pou d’Ancosa com a joia arquitectònica
L'avenc d'Ancosa
Cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical de manera que quan plou recull aigua de la pluja. El seu interior està completament sec, ja que l’aigua drena per les esquerdes del seu fons. Explorat des del 1907, s’ha determinat que té una profunditat de 32 m. “Diu la llegenda que, si llances una pinya al seu interior, al cap d’una setmana pots veure-la sortir a la bassa de Capellades
El roure d'Ancosa
Roure Cerrioide (Quercus Cerrioides). Alçària: 20 metres. Des de temps antics es va fer servir per practicar-hi un ritual la nit de Sant Joan a través del qual protegien els nens acabats de néixer. Realitzaven un tall a l’arbre i col·locaven una fusta al forat per on feien passar els nadons repetint un conjur. Es deia que el roure absorbia les malalties dels nens i els transferia el seu vigor i la seva vitalitat
El Puig Castellar i el poblat ibèric
Muntanya de 945 metres que nés el vuitè cim més alt de l’Anoia. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic i una de les millors vistes de gran part de la comarca. Al peu del cim del Castellar hi ha un poblat ibèric, excavat parcialment l’any 1979, que data del segle II o III aC
